Occitan

Etimologia

Dau latin ūnus « un », adjectiu numerau, emb 'na v- prostesica e eufonica.

Prononciacion

/vym/ (naut-lemosin) país de Benavent en Cruesa (Vielhavila, Moriòu)[1].

 Article indefinit

Singular Plural
Masculin v-un
[?]
uns
[?]
Femenin una
[?]
unas
[?]

v-un

  1. Determinent plaçat davant un nom.
    Qu'es v-un dau pus mauvas que n-i a.[2].
    O, fuec de Diu, se disset-au, era v-un donc tot a feit fou par aver 'nat 'luchar mon gro juste dins quau dau leberon.[3].

Variantas dialectalas

  • un (estandard)

Referéncias

  1. LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia).
  2. LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia). Pagina 9
  3. LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia). Pagina 12