v-un
Occitan
Etimologia
Dau latin ūnus « un », adjectiu numerau, emb 'na v- prostesica e eufonica.
Prononciacion
/vym/ (naut-lemosin) país de Benavent en Cruesa (Vielhavila, Moriòu)[1].
Article indefinit
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculin | v-un [?] |
uns [?] |
Femenin | una [?] |
unas [?] |
v-un
- Determinent plaçat davant un nom.
Variantas dialectalas
- un (estandard)
Referéncias
- ↑ LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia).
- ↑ LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia). Pagina 9
- ↑ LEON MERIGOT, "Par tuar le Temps", òbras completas. Revista La Clau Lemosina (I. Lavalada, R-G Pujòs per la prefàcia). Pagina 12