Occitan

Etimologia

De l’anglés verdict del francés ancian veir dit dels latins verus «verai» e dictus «dich»

Prononciacion

/βeɾeˈðitte/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
veredicte veredictes
[βeɾˈðitte] [βeɾˈðittes]

veredicte masculin

  1. Declaracion d'una jurada après deliberacion.
  2. Apreciacion definitiva, jutjament.

Variantas dialectalas

Sinonims

Traduccions


Catalan

Etimologia

De l’anglés verdict del francés ancian veir dit dels latins verus «verai» e dictus «dich»

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « veredicte »

Prononciacion

/bəɾəðíktə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
veredicte veredictes

veredicte masculin

  1. veredicte (oc)