Veire tanben : vibré
Un vibre american

Occitan

Etimologia

Del gallés bebros, atestat en bas latin bĕber. Parent del latin fiber, de l'anglés beaver, de l'alemand Biber, del neerlandés bever, de l'islandés bjórr, del suedés bäver, del naut sorab bobr, del francés bièvre.

Prononciacion

  • escotar « vibre »

Sillabas

vi | bre

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
vibre vibres
[ˈbibre] [ˈbibres]

vibre masculin

  1. Zool. Mamifèr aquatic rosegaire (Castor sp.) que viu dins los rius ont i bastís de paissièras.

Traduccions

Francés

Prononciacion

/vibʁ/

 Forma de vèrb

vibre

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de vibrer.
  2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de vibrer.
  3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de vibrer.
  4. Tresena persona del singular al present del subjontiu de vibrer.
  5. Segonda persona del singular a l'imperatiu de vibrer.