vibre
Veire tanben : vibré |
Occitan
Etimologia
- Del gallés bebros, atestat en bas latin bĕber. Parent del latin fiber, de l'anglés beaver, de l'alemand Biber, del neerlandés bever, de l'islandés bjórr, del suedés bäver, del naut sorab bobr, del francés bièvre.
Prononciacion
- /ˈbibre/ (gascon) (lengadocian)
- /ˈvibʁe/ (provençal)
- escotar « vibre »
Sillabas
vi | bre
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
vibre | vibres |
[ˈbibre] | [ˈbibres] |
vibre masculin
- Zool. Mamifèr aquatic rosegaire (Castor sp.) que viu dins los rius ont i bastís de paissièras.
Traduccions
|
|
Francés
Prononciacion
/vibʁ/
Forma de vèrb
vibre
- Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de vibrer.
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de vibrer.
- Primièra persona del singular al present del subjontiu de vibrer.
- Tresena persona del singular al present del subjontiu de vibrer.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu de vibrer.