vilatge
Occitan
Etimologia
De vila (dau latin villa : ostau) amb lo sufix -atge (dau latin -atĭcus o -atĭcum).
Prononciacion
- /biˈlad͡ʒe/ (lengadocian)
- /viˈlad͡ze/ (naut lemosin)
França (Bearn) : escotar « vilatge »
Sillabas
vi | lat | ge
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
vilatge | vilatges |
[biˈlad͡ʒe] | [biˈlad͡ʒes] |
vilatge masculin
Derivats
Variantas dialectalas
Traduccions
Referéncias
- ↑ Auguste Allois (Orç/Ols), dins Ésse soun mèitre de Renato Sibille, 2014. (vivaroaupenc, nòrd de las Valadas Occitanas)