Occitan

Etimologia

Del latin creditum, supin del vèrb credo. D'un biais literari la cresença que lo manlevaire poirá remborsar.

Prononciacion

/'kɾɛðit/ França (Bearn) : escotar « crèdit »

Sillabas

crè|dit

 Nom comun

crèdit masculin

Declinason
Singular Plural
crèdit crèdits
[kɾɛðit] [kɾɛðits]
  1. Reputacion d’èsser solvable e de pagar coma cal, que fa que s'encontra aisidament a empruntar.
  2. Autorizacion a prene dins una caissa, o de manlevar a una banca, la quita soma, o tot l’argent qu'ai besonh.
  3. (comptabilitat) partida d’un compte ont s'escrit çò que se deu a qualqu’un o çò que se recep de qualqu’un.
  4. (finança, banca) Activitat bancària de collècta e de prèst d’argent amb interès.
    1. (per metonimia) Delai de remborsament d’un ben vendut a un crèdit.
  5. Societat de prèst sus mòbles o immòbles.
    • Etabliment de crèdit. - Crèdit fonzièr. - Crèdit agricòl.
  6. (administracion) Soma balhada sul budgèt, per un usatge determinat.
  7. (figurat) Autoritat ; influéncia ; consideracion.
  8. Fisança que s'inspira.
  9. Atribucion d'una idèa, d'una òbra, a son autor ; reconeissença de la qualitat d'autor.

Sinonims

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin creditum, supin del vèrb credo. D'un biais literari la cresença que lo manlevaire poirá remborsar.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « crèdit »

Prononciacion

/ˈkɾɛðit/

Sillabas

crè|dit

 Nom comun

crèdit masculin

Declinason
Singular Plural
crèdit crèdits
  1. crèdit