arrambatge
Occitan
Etimologia
- De arrambar.
Prononciacion
lengadocian /aramˈbat͡ʃe/ , provençau /aʀamˈbad͡ʒe/
Sillabas
ar|ram|ba|tge
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : legadocian | |
Singular | Plural |
arrambatge | arrambatges |
[aramˈbat͡ʃe] | [aramˈbat͡ʃes] |
Declinason | |
---|---|
Dialècte : provençau | |
Singular | Plural |
arrambatge | arrambatges |
[aʀamˈbad͡ʒe] |
arrambatge masculin
- (marina) Accion d'arrambar ; manòbra d’una nau per sarrar lo bòrd d'una autra que la prenga d’assalt.
- Acostament.
Sinonims
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- De arrambar.
Prononciacion
Balearic, Central /ərəmˈbad͡ʒə/ , Valencian /aramˈbad͡ʒe/
Sillabas
ar|ram|ba|tge
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
arrambatge | arrambatges |
arrambatge masculin
- Semonsa, refresquèri, lavada
- Clavar un arrambatge: sabonar, brandir las pelhas.
- (drech) Mejançariá.