arrestament

Occitan

Etimologia

De arrestar.

Prononciacion

/arresta'ment/, /arresta'ment/

Sillabas

ar|res|ta|ment

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
arrestament	arrestaments
[arresta'ment]	[arresta'ments]

arrestament masculin

1. (justícia) Accion d’arrestar qualqu’un o quicòm per via de justcia.
2. (justícia) Sasida, sasidament

Variantas dialectalas

• arrèstament

Sinonims

• arrestacion (1)
• arrèst (2)
• sasida (2)

Parents

• arrestar

Traduccions

Accion d’arrestar per via de justcia. alemand: Arrest (de), Haft (de), Verhaftung (de) anglés: arrest (en) (1, 2), under arrest (en) (1 : en arrestacion), apprehension (en), detention (en), custody (en) basc: atxilotuta (eu)

catalan: arrest (ca) espanhòl: arresto (es), detención (es) francés: arrestation (fr), detention (fr) italian: arresto (it) portugués: prisão (pt), preso (pt)

Sasida, arrèst alemand: beschlagnahme (de) anglés: seizure (en) basc:

catalan: incautació (ca) espanhòl: incautación (es), detención (es) francés: saisie (fr), arrèt (fr) italian: sequestro (it) portugués: apreensão (pt)