Occitan

Etimologia

Del latin vulgar *attūrare, en latin classic obtūrare.

Prononciacion

/atyˈɾa/

Sillabas

a | tu | rar

 Vèrb

aturar (lengadocian)

  1. Arrestar, empachar quicòm de se bolegar.

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu aturar
Gerondiu aturant
Participi passat
singular plural
masculin aturat aturats
femenin aturada aturadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present aturi
ature[N 1]
aturas atura aturam aturatz aturan
Imperfach aturavi aturavas aturava aturàvem aturàvetz aturavan
Preterit aturèri aturères aturèt aturèrem aturèretz aturèron
Futur aturarai aturaràs aturarà aturarem aturaretz aturaràn
Condicional aturariái aturariás aturariá aturariam aturariatz aturarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present ature atures ature aturem aturetz aturen
Imperfach aturèssi aturèsses aturès
aturèsse
aturèssem aturèssetz aturèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu atura ! aturem ! aturatz !
Negatiu atures pas ! aturem pas ! aturetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar *attūrare, en latin classic obtūrare.

Prononciacion

/ətuˈɾa/ (oriental), /atuˈɾa/ (nòrd occidental), /atuˈɾaɾ/ (valencian)

Espanha (Barcelona) : escotar « aturar »

 Vèrb

aturar

  1. Aturar.

Portugués

Etimologia

Del latin vulgar *attūrare, en latin classic obtūrare.

Prononciacion

Portugal /ɐtuˈɾaɾ/

 Vèrb

aturar

  1. suportar, tolerar
  2. endurar