barraca

Occitan

Etimologia

Manlèu al catalan, d'origina incèrta, benlèu ligat a l'ibèr barrum, «tèrragela».

Prononciacion

[bar'rako] (estandard)

[bar'rakɔ], [bar'rɛkɔ] (naut-lemosin)

França (Bearn) : escotar « barraca »

Sillabas

bar | ra | ca (3)

Nom comun

barraca femenin

1. Ostal pichon e rustic generalament situat dins un luòc alunhat.
2. Rotlòta (lemosin), abitacion barrutlaira dels nomades sintes (manoishs) o gitans (los barracoens / barraquins en lemosin).

Derivats

• barracon
• barracòt
• barraquet
• barraqueta
• barracoen
• barraquin

Traduccions

afrikaans: alemand: Baracke (de) anglés: barrack (en) basc: catalan: barraca (ca) chèc: danés: espanhòl: barraca (es) esperanto: estonian: finlandés: francés: baraque (fr)

indonesian: gaelic irlandés: italian: baracca (it) leton: lituanian: neerlandés: barak (nl) norvegian: ongrés: portugués: romanés: suedés: ucraïnian:

Referèncias

• Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d'Estudis Occitans, 1997 (ISBN 2-85910-069-5)
• Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des pays occitans, Éditions Sud Ouest, 2007 (ISBN 978-2-87901-808-9)
• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 1984