brèva

Occitan

Etimologia

Del latin brevis « brèu, cort »

Prononciacion

/'βɾɛβo̞/, /'βɾɛβo̞/, provençau /'bʀɛvo̞/, /'bʀɛvo̞/ França (Bearn) : escotar « brèva »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
brèva	brèvas
['βɾɛβo̞]	['βɾɛβo̞s]

brèva femenin

1. (linguistica) Sillabas, vocalas que se pronóncia rapidament.
2. (jornalisme) Informacion corta.
3. (musica) Figura de nòta que la valor es egala a la mitat d’una longa o doas semibrèvas.

Forma d'adjectiu

brèva

1. Femenin singular de brèu.