Occitan

Etimologia

Del latin brevis « brèu, cort »

Prononciacion

/'βɾɛβo̞/, provençau /'bʀɛvo̞/ França (Bearn) : escotar « brèva »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
brèva brèvas
['βɾɛβo̞] ['βɾɛβo̞s]

brèva femenin

  1. (linguistica) Sillabas, vocalas que se pronóncia rapidament.
  2. (jornalisme) Informacion corta.
  3. (musica) Figura de nòta que la valor es egala a la mitat d’una longa o doas semibrèvas.

 Forma d'adjectiu

brèva

  1. Femenin singular de brèu.