Una còrna adobada en instrument de musica

Occitan

Etimologia

(nom comun 1) Del latin vulgar *corna, en latin classic cornua, plural de cornu, tornat interpretat coma una forma femenina.
(nom comun 2) Del latin vulgar *corna, plural de cornum.

Prononciacion

/ˈkɔɾno/

França (Bearn) : escotar « còrna »

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
còrna còrnas
[ˈkɔɾno] [ˈkɔɾnos]

còrna femenin

  1. Substància a basa de queratina, constitutiva de las banas e de las batas del animals.
  2. (per extension) L'extremitat ponchuda, cava e dura constituida d'aquela substància, que se tròba sul cap d'unes animals.
  3. (Musica) Instrument de vent, qu'utilizan los vaquièrs e fach d'una còrna.
    1. (Per extension) Sosfamilha dels instruments de vent fach d’una còrna, o d'autres material que remembra la forma.

Derivats

Traduccions

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
còrna còrnas
[ˈkɔɾno] [ˈkɔɾnos]

còrna femenin

  1. Fruch del cornièr (Cornus mas).

Traduccions