canilha
Occitan
Etimologia
Del latin canīcŭla « canhòta » amb una influéncia probabla del francés.
Prononciacion
/kaˈniʎo/
França (Bearn) : escotar « canilha »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
canilha | canilhas |
[kaˈniʎo] | [kaˈniʎos] |
canilha femenin
- (entomologia) Larva que puèi deu venir parpalhòl.
- (Per analogia, dins lo desplaçament) (Mecanica) Dispositiu d’avançament continú.
Sinonims
Larva
- cuca
- eruga
- tòra
- arraca (gascon)
- arruca (gascon)
- auruga (gascon)
- gatamina (gascon)
- chanilha (lemosin), (auvernat), (vivaroaupenc)