cargador
Occitan
Etimologia
- De cargar
Prononciacion
- lengadocian, gascon /kaɾɣaˈðu/
- provençau /kaʀgaˈdu/
Sillabas
car|ga|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cargador | cargadors |
[kaɾɣaˈðu] | [kaɾɣaˈðus] |
cargador masculin, (femenin: caregadoira)
- Aquel que carga de merças o autres faisses.
- (transpòrt maritim) Propietari de tot o d'una partida del cargament embarcat.
- (artilhariá navala) Aquel que carga una pèça.
- (industria minièra) Obrièr que carga lo carbon dins las vagonetas que lo pòrtan fòra de la galariá.
cargador masculin
- (militar) Magazin mobil contenent de cartochas destinadas als fusilhs de tir rapid o als pistolets.
- (electricitat) Transformator e cable electrics, destinar a cargar la batariá d'unes aparelhs.
- (electricitat) Aparelh destinat a cargar de pilas recargablas (acumulators).
- (òbras publicas) Maquina d'òbras, sus pneumatic, dotat d’una palassa e especializat pel cargament e la manutencion dels produchs polverulents.
Sinonims
Derivats
Traduccions
|
Espanhòl
Etimologia
- De cargar
Prononciacion
- /kaɾɰaˈðoɾ/
Sillabas
car|ga|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cargador | cargadores |
cargador masculin, (femenin: caregadora)
cargador masculin