catastrofisme

Occitan

Etimologia

De catastròfa amb lo sufix «-isme»

Prononciacion

lengadocia, gascon /katastɾuˈfisme/, /katastɾuˈfisme/

provençau /katastʀuˈfisme/, /katastʀuˈfisme/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
catastrofisme	catastrofismes
[katastɾuˈfisme]	[katastɾuˈfismes]

catastrofisme masculin

1. (filosofia) Actitud que consistís a sempre projectar çò pièger.
2. (geologia) Teoria per la qual òm admet que los cambiaments escasuts a la susfàcia de la Tèrra son deguts a de catastròfas subtas.
3. (ecologia, medecina) Ensemble dels comportaments que fan mòstra de la conviccion que la susvenguda de catastròfas, d’origina naturala o antropica, es probabla e que cal prene de mesuras per las defugir o, s'es pas possible, per s’i preparar.

Derivats

• catastròfa
• catastrofar
• catastrofic
• catastrofista

Traduccions

alemand: Katastrophismus (de) anglés: catastrophism (en) basc: katastrofismo (eu) catalan: catastrofisme (ca)

espanhòl: catastrofismo (es) francés: catastrophisme (fr) italian: catastrofismo (it) portugués: catastrofismo (pt)