Occitan

Etimologia

Del latin catastropha, de grèc ancian καταστροφή «revirament»

Prononciacion

lengadocia, gascon /katasˈtɾɔfo̞/
escotar « catastròfa »
provençau /katasˈtʀɔfə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
catastròfa catastròfas
[katasˈtɾɔfo̞] [katasˈtɾɔfo̞]

catastròfa femenin

  1. Eveniment subte, que, capvira lo caminament de las causas, mèra la destruccion, la roïna, la mòrt.
  2. (par extension) Desastre ; calamitat.
  3. Desnosament funèst d’una tragèdia.

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

catastròfa femenin

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de castastrofar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de castastrofar