Occitan

Etimologia

Del latin clamor

Prononciacion

/klaˈmu/

Sillabas

cla|mor

 Nom comun

clamor masculin

Declinason
Singular Plural
clamor clamors
[klaˈmu] [klaˈmus]
  1. Grand crit, crit confús e perlongat de diferentas personas amassadas.
  2. (figurat) Injúria, otratge d'un ensemble de personas.
  3. (figurat) Indignacion.

Sinonims

Parents

Traduccions


Anglés

Etimologia

Del latin clamor

Prononciacion

/ˈklæmɚ/

Sillabas

cla|mor

 Nom comun

clamor masculin

Declinason
Singular Plural
clamor clamors
  1. (EUA) clamor (oc)

Variantas dialectalas

Catalan

Etimologia

Del latin clamor

Prononciacion

Oriental: /kɫəˈmo/
Occidental: nord-occidental /kɫaˈmo/, valencian /kɫaˈmoɾ/

Sillabas

cla|mor

 Nom comun

clamor masculin

Declinason
Singular Plural
clamor clamors
  1. clamor (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin clamor

Prononciacion

/klaˈmoɾ/

Sillabas

cla|mor

 Nom comun

clamor masculin

Declinason
Singular Plural
clamor clamores
[klaˈmoɾ] [klaˈmoɾes]
  1. clamor (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin clamor

Prononciacion

Portugal /klɐˈmoɾ/
Brasil /klãˈmoɾ/, /klaˈmoɾ/

Sillabas

cla|mor

 Nom comun

clamor masculin

Declinason
Singular Plural
clamor clamores
  1. clamor (oc)