claror
Occitan
Etimologia
Del latin claror.
Prononciacion
/klaˈɾu/
França (Bearn) : escotar « claror »
Sillabas
cla | ror (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
claror | clarors |
[klaˈɾu] | [klaˈɾus] |
claror femenin
- Efièch de la lutz que fa vesedors los objèctes.