cochar

Occitan

Etimologia

(vèrb 1) Del latin vulgar *cōctāre, del classic coactāre: «obligar, constrénher, forçar».
(vèrb 2 e nom) Del francés coucher « coucar, jaire »

Prononciacion

/ku't͡ʃa/, /ku't͡ʃa/

Vèrb 1

cochar

Acotir, percaçar, preissar, far caminar per fòrça.
(caça) Menar lo caçum cap a la tenda o la linha dels caçaires.
Sacar defòra, remandar
Grelhar ; germinar
Se preissar, se despaichar (lemosin)

se cochar

S'afanar, se preissar, se despachar, se ronçar

Variantas dialectalas

coitar (lengadòc)

Parents

Traduccions

percaçar, preissar

alemand: werfen ^(de), vertreiben ^(de), hinaustreiben ^(de), austreiben ^(de), wegjagen ^(de), wegtreiben ^(de)
anglés: drive off ^(en), throw out ^(en), drive out ^(en), cast out ^(en)
catalan: cuitar ^(ca), acuitar ^(ca),
basc:

espanhòl: acuciar ^(es), hostigar ^(es), hostilizar ^(es)
francés: pourchasser ^(fr), presser ^(fr)
italian:
portugués: apressar ^(pt), perseguir ^(pt)

Vèrb 2

cochar (provençau), (lemosin)

Caucar, jaire

se cochar (provençau)

Se caucar, se jaire
Se preissar, se despaichar

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cochar	cochars
[ku't͡ʃa]	[ku't͡ʃas]

cochar (provençau)

Accion de se jaire per dormir.

Recuperada de « https://oc.wiktionary.org/w/index.php?title=cochar&oldid=362111 »