combatent
Occitan
Etimologia
- De combatre
Prononciacion
/komβaˈtent/ , provençau /kõⁿbaˈtẽⁿ/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | combatent | combatents |
[komβaˈtent] | [komβaˈtent] | |
Femenin | combatenta | combatentas |
[komβaˈtento̞] | [komβaˈtento̞s] |
combatent
- Que combat.
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
combatent | combatents |
[komβaˈtent] | [komβaˈtent] |
combatent masculin, (equivalent femenin: combatenta)
- Òme, apartenent a una de las fòrças d'una armada regulara, que combat per un país.
- Civil que pren las armas, coma volontari d'una milícia o coma membre d'un moviment de resisténcia.
Traduccions
|
Forma de vèrb
combatent
- Participi present de combatre
Catalan
Etimologia
- De combatre
Prononciacion
- Oriental: central /kumbəˈten/ , balear /kombəˈtent/ , /kumbəˈtent/
- Occidental: nord-occidental /kombaˈten/ , valencian /kombaˈtent/
Adjectiu
combatent masculin o femenin, (plural: combatents)
- Que combat.
Nom comun
combatent masculin o femenin, (plural: combatents)
Forma de vèrb
combatent
- Participi present de combatre