resisténcia
Occitan
Etimologia
Del latin resistentia, de resistere (« resistir »), compausat del prefix re- e de sistere (« auçar »).
Prononciacion
- lengadocian, gascon /rezisˈtensi(o̞)/
- provençau /ʀezisˈtẽⁿsi/
- escotar « resisténcia »
Sillabas
re | sis | tén | cia
Nom comun
resisténcia femenin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
resisténcia | resisténcias |
[rezisˈtensi(o̞)] | [rezisˈtensi(o̞)s] |
- Accion de resistir.
- (particular, fisica) La fòrça opausada per un còrs a diferentas accions que s’exercisson sus el.
- (particular, mecanica) Grandor caracterizant la soliditat : tenguda d’una pèça a una fòrça, d’un material a una constrencha mecanica sens ruptura o damatge.
- (particular, electricitat) Oposicion d'unes còrses al passatge d’un corrent electric.
- Obstacle, oposicion, dificultat.
- Fòrça permetent de resistir a la fatiga, endurança.
- (particular, medecina) Capacitat de subreviure d’un organisme fàcia a una malautiá.
- Defensa que fan los umans, los animals o los microorganismes contra çò que los ataca.
- (en particular, agricultura e farmacia) Pèrda o abséncia de sensibilitat d’un parasit o d’una malautiá als tractament.
- (botanica) Mecanisme de defensa naturala present a l'estat latent dins una planta, qu'es activat après una ataca parasitària.
- (figurat, familièr) Fach de se far pregar abans de far quicòm.
- (figurat) Oposicion a las intencions, a las volontats, als sentiments d’un autre, o a la sieunas passions.
- (en particular) Oposicion armada a un envasidor.