Occitan

Etimologia

Del latin resistentia, de resistere (« resistir »), compausat del prefix re- e de sistere (« auçar »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /rezisˈtensi(o̞)/
provençau /ʀezisˈtẽⁿsi/
escotar « resisténcia »

Sillabas

re | sis | tén | cia

 Nom comun

resisténcia femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
resisténcia resisténcias
[rezisˈtensi(o̞)] [rezisˈtensi(o̞)s]
  1. Accion de resistir.
  2. (particular, fisica) La fòrça opausada per un còrs a diferentas accions que s’exercisson sus el.
  3. (particular, mecanica) Grandor caracterizant la soliditat : tenguda d’una pèça a una fòrça, d’un material a una constrencha mecanica sens ruptura o damatge.
  4. (particular, electricitat) Oposicion d'unes còrses al passatge d’un corrent electric.
    1. (per extension, electricitat) Element d’un circuit electric que complís aquela foncion.
  5. Obstacle, oposicion, dificultat.
  6. Fòrça permetent de resistir a la fatiga, endurança.
  7. (particular, medecina) Capacitat de subreviure d’un organisme fàcia a una malautiá.
  8. Defensa que fan los umans, los animals o los microorganismes contra çò que los ataca.
  9. (en particular, agricultura e farmacia) Pèrda o abséncia de sensibilitat d’un parasit o d’una malautiá als tractament.
  10. (botanica) Mecanisme de defensa naturala present a l'estat latent dins una planta, qu'es activat après una ataca parasitària.
  11. (figurat, familièr) Fach de se far pregar abans de far quicòm.
  12. (figurat) Oposicion a las intencions, a las volontats, als sentiments d’un autre, o a la sieunas passions.
  13. (en particular) Oposicion armada a un envasidor.

Traduccions