Occitan

Etimologia

Del latin parasitus, pel grèc ancian παράσιτος, parasitos compausat de παρά e σῖτος, « noiridura », literalament « que pren la noiridura a costat de ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /paɾaˈzit/
escotar « parasit »
provençau /paʀaˈzit/

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin parasit parasits
[paɾaˈzit] [paɾaˈzits]
Femenin parasita parasitas
[paɾaˈzito̞] [paɾaˈzito̞s]

parasit

  1. Que, per vivre, depend d'un autre organisme.
  2. (figurat) Superflú, empachatiu.

Traduccions


 Nom comun

Declinason
Singular Plural
parasit parasits
[paɾaˈzit] [paɾaˈzits]

parasit masculin

  1. (Antiquitat) Cercadinnars que lo mestièr es de se sèire a la taula d’un ric e de lo divertir pendent lo repais.
  2. Èsser que se noirís, viu al despens d’autrú.
  3. (medecina) Metazoari o protozoari parasitant l’organisme d’un uman o d’un animal nomenat òste e provocant una parasitòsi.
  4. (electricitat) Perturbacion, treble del corrent electric.
  5. (fisica) Interferéncia del senhal ràdio.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

Persona que viu]] al despens d’autrú.

Traduccions