comissària
Occitan
Etimologia
- Del latin commissarius « sens identic », de commissus («delegat»).
Prononciacion
/kumiˈsaɾio̞/ ; provençau /kumiˈsaʀio̞/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
comissària | comissàrias |
[kumiˈsaɾio̞] | [kumiˈsaɾio̞s] |
comissària femenin (masculinizacion: comissari)
- Femna qu'es comesa, encargada d’una comission.
- Membra d’una comission.
- Foncionària encargada de la susvelhança de las companhiás fiancièras o industriallas.
- Delegada encargada per un govèrn de missions politicas temporàrias.
- (per elipsi) comissària de polícia.
- (passat) Esposa del comissari.
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- Del latin commissarius « sens identic », de commissus («delegat»).
Prononciacion
- Oriental: central /kumiˈsaɾiə/ , balear /komiˈsaɾiə/ , /kumiˈsaɾiə/
- Occidental: /komiˈsaɾia/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
comissària | comissàries |
comissària femenin (masculinizacion: comissari)