concret
Occitan
Etimologia
- Del latin concretus « espés, drud »
Prononciacion
/kuŋˈkɾet/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | concret | concrets |
[kuŋˈkɾet] | [kuŋˈkɾets] | |
Femenin | concreta | concretas |
[kuŋˈkɾeto̞] | [kuŋˈkɾeto̞s] |
concret
- Que representa quicòm de real o realisable, per oposicion a imaginari.
Variantas
Sinonims
Parents
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concret | concrets |
[kuŋˈkɾet] | [kuŋˈkɾets] |
concret
- (filosofia) Concèpte destriant lo real de l’imaginari.
- (quimia) (per elipsi) Rèsta solida o espessa.
Variantas
Sinonims
Catalan
Etimologia
- Del latin concretus « espés, drud »
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « concret »
Prononciacion
- Oriental: central /kuŋˈkɾet/ , balear /koŋˈkɾet/ , /kuŋˈkɾet/
- Occidental: /koŋˈkɾet/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | concret | concrets |
Femenin | concreta | concretes |
concret
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concret | concrets |
concret masculin
Francés
Etimologia
- Del latin concretus « espés, drud »
Prononciacion
/kɔ̃kʁɛ/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | concret | concrets |
[kɔ̃kʁɛ] | [kɔ̃kʁɛ] | |
Femenin | concrète | concrètes |
[kɔ̃kʁɛt] | [kɔ̃kʁɛt] |
concret
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concret | concrets |
concret masculin