congenital
Occitan
- Del latin congenitus « nascut amb ».
Prononciacion
- /kond͡ʒeniˈtal/
Sillabas
con|ge|ni|tal
Adjectiu
congenital (lengadocian)
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : langadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | congenital | congenitals |
[kond͡ʒeniˈtal] | [kond͡ʒeniˈtals] | |
Femenin | congenitala | congenitalas |
[kond͡ʒeniˈtalo̞] | [kond͡ʒeniˈtalo̞s] |
- (medecina) Qu'es present tre la naissença, en parlant d'unas infirmitats, mas pas sempre ereditari.
- (per extension) Qualifica quinas que sián disposicions qu’òm pòrta en naissent.
- (figurat) Ontologic.
Variantas dialectalas
- congenitau (provençau, gascon)
Sinonims
Traduccions
|
Anglés
- Del latin congenitus « nascut amb ».
Prononciacion
- [?]
- Reialme Unit (Southern England) : escotar « congenital »
Sillabas
con|ge|ni|tal
Adjectiu
congenital
- (medecina) congenital (en)