infirmitat
Occitan
Etimologia
- Manlèu sabentós del latin infirmitas « flaquesa, malautiá »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /infiɾmiˈtat/
- escotar « infirmitat »
- provençau /ĩⁿfiʀˈmita/
Sillabas
in|fir|mi|tat
Nom comun
infirmitat femenin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
infirmitat | infirmitats |
[infiɾmiˈtat] | [infiɾmiˈtats] |
- Deca congenitala o accidentala que geina o empacha lo foncionament de tala o tala partida de l’organisme.
- Al pròpri o al figurat, imperfeccion naturala, manca de fòrça, flaquesa, fragilitat per èsser ben, deca, imperfeccion.
Parents
Sinonims
Traduccions
|