Occitan

Etimologia

De consignar.

Prononciacion

/kunˈsinno̞/, provençau /kũⁿˈsino̞/

Sillabas

con|sig|n

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
consigna consignas
[kunˈsinno̞] [kunˈsinno̞s]

consigna femenin

  1. Òrdre donat a un soldat.
  2. (per extension) Òrdre donat a un qualqu'un.
  3. Privacion de sortida donada a de soldats o d'escolans.
  4. Airal per i clavar los bagatges dins las garas, les aeropòrts e autres lòcs obèrts al public.
  5. Soma remboursabla balhada a lo que consigna un embalatge.
  6. (Al plural) Informacions o directivas presentadas als diferents actors d’una operacion abans que comence.

Parents

Traduccions

Òrdre


Provacion de sortida


depaus de bagatge


Soma remboursabla


 Forma de vèrb

consigna

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de consignar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de consignar