critique
Occitan
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'tike/
Forma de vèrb
critique
- Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de criticar (Lemosin, provençal e regions lengadocianas de Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)
- Primièra persona del singular al present del subjonctiu de criticar (lemosin, lengadocian e provençal)
- Tresena persona del singular al present del subjonctiu de criticar.
Parents
Anglés
Etimologia
Manlèu del francés critique.
Prononciacion
/krɪˈtiːk/
Nom comun
critique
- Art de criticar: critica: critica
Vèrb
to critique
Sinonims
Espanhòl
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'tike/
Forma de vèrb
critique
- Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de criticar.
Francés
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kʁi.tik/
Adjectiu
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| critique | critiques |
| [kʁi.tik] | |
critique
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| critique | critiques |
| [kʁi.tik] | |
critique
Forma de vèrb
critique
- Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de criticar.
Portugués
Etimologia
Del grèc ancian κρίνω, « jutjar ».
Prononciacion
/kɾi'ʈʃike/
Forma de vèrb
critique
- Primièra persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Tresan persona del singular del present del subjuntiu de criticar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu negatiu de criticar.
- Segonda persona (usted) del singular de l'imperatiu positiu de criticar.