desencarnar
Occitan
Etimologia
- De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»
Prononciacion
- lengadocian, gascon /dezeŋkaɾˈna/
- Provençau /dezẽⁿkaʀˈna/
Vèrb
desencarnar
- Èsser desfach d’un supòrt corporal, passar a l'esperital.
- Levar la carn: descarnar.
- Desacostumar de la carn, far magre
- (figurat) Alunhar de la realitat, de las causas terrèstras.
se desencarnar
- Se desabituar de la carn
- (figurat) S'alunhar de la realitat, de las causas terrèstras.
Derivats
Traduccions
desencarnar | |
---|---|
|
descarnar | |
---|---|
|
Catalan
Etimologia
- De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»
Prononciacion
Vèrb
desencarnar
Espanhòl
Etimologia
- De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»
Prononciacion
Vèrb
desencarnar
Portugués
Etimologia
- De encarnar amb lo prefix privatiu «des-»
Prononciacion
- Portugal /dɨzẽkɐɾˈnaɾ/
- Brasil /dezẽkaɦˈnaɾ/ , /dezẽkarˈna/
Vèrb
desencarnar
- desencarnar (oc), Èsser desfach d’un supòrt corporal, passar a l'esperital.