desviar

Occitan

Etimologia

Del latin deviare « desviar, s’escartar de son camin » derivat de via amb lo prefixe de- (« fòra de »).

Prononciacion

/desβi'a/, /desβi'a/

Sillabas

des|vi|ar

Vèrb

desviar

1. Se devirar ; cambiar de direccion.
   • Desvièt de son camin.
   • (figurat) Desviar dels principis de la justícia.
2. Escartar una partida del còrs de sa direccion normala.
   • Sa colomna vertebrala es tota desviada.
3. Panar, sostraire, malversar d´argent.
   • lo president desviava cada mes 10% dels dons de l'associcion per son compte.
4. desnaturar, pervertir.
   • Desviar lo sens d´una citacion.

Sinonims

• destornar
• devirar

Parents

• desviacion
• derivatiu
• derivacion

Traduccions

alemand: abschweifen (de) abweichen (de) anglés: deviate (en), turn (en), deflect (en), divert (en), aberrate (en) catalan: desviar (ca) espanhòl: desviar (es)

francés: dévier (fr) italian: deviare (it), svoltare (it) neerlandés: portugués: desencaminhar-se (pt), desviar (pt), extraviar-se (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin deviare « desviar, s’escartar de son camin » derivat de via amb lo prefixe de- (« fòra de »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « desviar »

Prononciacion

Oriental: central [dəzbiˈa/, balear [dəzviˈa] Occidental: nord-occidental [dezβiˈa], valencià [dezviˈaɾ], [dezβiˈaɾ]

Sillabas

des|vi|ar

Vèrb

derivar

1. Desviar

Espanhòl

Etimologia

Del latin deviare « desviar, s’escartar de son camin » derivat de via amb lo prefixe de- (« fòra de »).

Prononciacion

escotar « desviar »

Prononciacion

/d̪ezˈβjaɾ/, /d̪ezˈβjaɾ/

Sillabas

des|vi|ar

Vèrb

desviar

1. Desviar

Portugués

Etimologia

Del latin deviare « desviar, s’escartar de son camin » derivat de via amb lo prefixe de- (« fòra de »).

Prononciacion

/dɨʒˈvja/, /dɨʒˈvja/

Sillabas

des|vi|ar

Vèrb

desviar

1. Desviar