Occitan

Etimologia

Del latin digerere « portar d'aquí alai, destriar, escampilhar, dissòlvre, digerir ».

Prononciacion

/did͡ʒeˈɾi/, gascon /diʒeˈɾi/, provneçau /did͡ʒeˈʀi/ França (Bearn) : escotar « digerir » França (Bearn) - Lengadocian : escotar « digerir »

Sillabas

di|ge|rir

 Vèrb

digerir

  1. Assimilar par l’intelligéncia.
    • Aquel òme legís fòrça, mas digerís pas sas lectura.
  2. Per un organisme vivent, amagestrar los aliments manjats en nutriments, los assimilar, e defecar lo rafatum.
    • Ten l’estomac fèble, digerís pas coma cal.
  3. (figurat) Tolerar quicòm que malcontenta.
  4. (per analogia) (quimia) Extraire, per maceracion dins lo liquid que cal, unes elements solubles contenguts dins una substéncia donada.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin digerere « portar d'aquí alai, destriar, escampilhar, dissòlvre, digerir ».

Prononciacion

Oriental: /diʒəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /diʒeˈɾi/, valencian /did͡ʒeˈɾiɾ/

Espanha (Barcelona) : escotar « digerir »

Sillabas

di|ge|rir

 Vèrb

digerir

  1. digerir

Espanhòl

Etimologia

Del latin digerere « portar d'aquí alai, destriar, escampilhar, dissòlvre, digerir ».

Prononciacion

/dixeˈɾiɾ/

escotar « digerir »

Sillabas

di|ge|rir

 Vèrb

digerir

  1. digerir

Portugués

Etimologia

Del latin digerere « portar d'aquí alai, destriar, escampilhar, dissòlvre, digerir ».

Prononciacion

Portugal /diʒɨˈɾiɾ/, Brasil /d(ʒ)iʒeˈɾi(ɾ)/

Sillabas

di|ge|rir

 Vèrb

digerir

  1. digerir