disputa

Occitan

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /disˈpyto̞/, /disˈpyto̞/

escotar « disputa »

provençau /disˈpytə/, /disˈpytə/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
disputa	disputas
[disˈpyto̞]	[disˈpyto̞s]

1. Discussion mai o mens viva al subjècte d’opinions, d’interésses.
2. (per extension) Altercacion violenta, querèla.
3. Discussion, debat publics qui se fasián dins las escòlas, per resòlvre las questions de teologia, de filosofia, etc.

Sinonims

• brega
• desacordança / desacòrdi
• dissension
• litigi
• querèla

Locucions

• aver disputa

Traduccions

alemand: Streit (de), Auseinandersetzung (de), Wortwechsel (de), Disput (de) anglés: dispute (en) basc: ahakar (eu), disputa (eu), aharra (eu) catalan: agarrada (ca), disputa (ca), discussió (ca)

espanhòl: disputa (es), discusión (es) francés: dispute (fr) italian: disputa (it) portugués: disputa (pt)

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Catalan

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

oriental /disˈputə/, /disˈputə/

occidental /disˈputa/, /disˈputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputes

1. disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Espanhòl

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

/disˈputa/, /disˈputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputas

1. disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Francés

Prononciacion

/dispyta/, /dispyta/

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del passat simple de disputer

Italian

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

/ˈdisputa/, /ˈdisputa/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	dispute

1. disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar

Portugués

Etimologia

De disputar.

Prononciacion

Portugal /diʃˈputɐ/, /diʃˈputɐ/

Brasil /dʒiʃˈputɐ/, /dʒiʃˈputɐ/, /dʒisˈputə/, /dʒisˈputə/

Nom comun

disputa femenin

Declinason
Singular	Plural
disputa	disputas

1. disputa ^(oc)

Forma de vèrb

disputa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar