Occitan

Etimologia

Del latin dissidens, participi présent de dissidere (« èsser en oposicion »)

Prononciacion

lengadocian, gascon /disiˈðento̞/, provençau /disiˈdẽⁿtə/

Sillabas

dis|si|dent


 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
dissidenta dissidentas
[disiˈðento̞] [disiˈðento̞s]

dissidenta femenin, (equivalent masculin: dissident)

  1. Persona que se desmarca d'una doctrina religiosa o d'un dògma.
  2. (istòria) Opausant al regim politic totalitari que, dins l'URSS e sos satellits, etc., luchavan contra lo comunisme.

Sinonims

Traduccions

 Forma d'adjectiu

dissidenta

  1. Femenin singular de dissident.