Occitan

Etimologia

Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).

Prononciacion

/disɥaˈzju/, provençau /disɥaˈzjũⁿ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dissuasion dissuasions
[disɥaˈzju] [disɥaˈzjus]

dissuasion femenin

  1. Accion de dissuadir.
  2. (militar) Accion que l'objectiu es d'empachar un adversari o l'enemic potencial de passar a l'acte ostil, per paur de las consequéncias en retorn, en particular per crenta de represalhas e del damatges causats per l'acumulacion de las armas nuclearas.

Parents

Traduccions

accion de dissuadir


accion de dissuadir l'enemic


Anglés

Etimologia

Pel francés dissuasion : Del latin dissuasio.

Prononciacion

/dɪˈsweɪʒən/

Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « dissuasion »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dissuasion dissuasions
[dɪˈsweɪʒən] [dɪˈsweɪʒənz]

dissuasion

  1. dissuasion (fr), accion de dissuadir.

Francés

Etimologia

Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).

Prononciacion

/disɥazjɔ̃/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dissuasion dissuasions
[disɥazjɔ̃]

dissuasion femenin

  1. dissuasion (fr)