dissuasion
Occitan
Etimologia
- Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).
Prononciacion
/disɥaˈzju/, provençau /disɥaˈzjũⁿ/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| dissuasion | dissuasions |
| [disɥaˈzju] | [disɥaˈzjus] |
dissuasion femenin
- Accion de dissuadir.
- (militar) Accion que l'objectiu es d'empachar un adversari o l'enemic potencial de passar a l'acte ostil, per paur de las consequéncias en retorn, en particular per crenta de represalhas e del damatges causats per l'acumulacion de las armas nuclearas.
Parents
Traduccions
| accion de dissuadir | |
|---|---|
| |
| accion de dissuadir l'enemic | |
|---|---|
| |
Anglés
Etimologia
- Pel francés dissuasion : Del latin dissuasio.
Prononciacion
/dɪˈsweɪʒən/
- Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « dissuasion »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| dissuasion | dissuasions |
| [dɪˈsweɪʒən] | [dɪˈsweɪʒənz] |
dissuasion
- dissuasion (fr), accion de dissuadir.
Francés
Etimologia
- Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).
Prononciacion
/disɥazjɔ̃/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| dissuasion | dissuasions |
| [disɥazjɔ̃] | |
dissuasion femenin