Occitan

Prononciacion

/ˈdyɾo̞/ França (Bearn) : escotar « dura »

 Forma d'adjectiu

dura

  1. Femenin singular de dur.

 Forma de nom comun

dura

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de durar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu´afirmatiu de durar.

Catalan

Prononciacion

[?]

 Forma d'adjectiu

dura

  1. Femenin singular de dur.

Francés

Prononciacion

/dyʁa/

França (Mülhausen) : escotar « dura »

 Forma de vèrb

dura

  1. Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de durer.