Occitan

Etimologia

Del latin edictum « reglament, ordonança, edicte »

Prononciacion

lengadocian /eˈðitte/
gascon /eˈðikte/
provençau /eˈdikte/

Sillabas

e|dic|te

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
edicte edictes
[eˈðitte] [eˈðittes]

edicte masculin

  1. (drech roman) Publicacion dels magistrats romans al començar lor carga atal donant las directrivas de seguir per l’administracion de la justícia e del governament.
  2. (drech) Òrdre escrich promulgat per l'autoritat.

Parents

Traduccions


 Forma de vèrb

edicte

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de edictar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de edictar

Catalan

Etimologia

Del latin edictum « reglament, ordonança, edicte »

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « edicte »

Prononciacion

oriental /əˈðiktə/
occidental /eˈðikte/

Sillabas

e|dic|te

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
edicte edictes

edicte masculin

  1. edicte (oc)