Occitan

Etimologia

De reglar.

Prononciacion

/reɣlaˈmen/, provençau /reglaˈmen/ França (Bearn) : escotar « reglament »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reglament reglaments
[reɣlaˈmen] [reɣlaˈmens]

reglament masculin

  1. Ordenança, prescripcion que determina çò que se cal far.
  2. (particular) Estatuts d’una assemblada deliberanta.
  3. Òrdre de seguir, distribucion dels exercicis, dels trabalhs, etc., dins una comunautat, dins una manufactura, etc.
  4. Accion de reglar, de determinar, de resòlvre.
    • Lo reglament d'aquel afar es pas encara arribat.
  5. (justícia) Reglament dels jutges, Arrèst que decidís davant quines jutges un procediment deu èsser portat.
  6. (drech de l’Union europèa) Reglament comunautari, acte juridic de l'Union europèa obligatòri dins totes sos elements (es a dire, que pòt pas s'aplicar de biais parcial o selectiu) dempuèi lo moment de sa dintrada en vigor.

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

De reglar.

Prononciacion

Oriental: central /rəɡɡɫəˈmen/, /rəɡɡɫəˈment/, /rəɡɡɫəˈmen/
Occidental: nord-occidental /reɣɫaˈmen/, valencian /reɣɫaˈment/, /re.ɣɫaˈmen/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
reglament reglaments

reglament masculin

  1. reglament,
  2. reglament comunitari