ordenança
Occitan
Etimologia
- (nom 1) De ordenar amb lo sufix -ança.
- (nom 2) Ellipsa de la locucion oficièr d’ordonança.
Prononciacion
/uɾðeˈnanso̞/ , procençau /uʀdeˈnɑ̃ⁿso̞/
França (Bearn) : escotar « ordenança »
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ordenança | ordenanças |
[uɾðeˈnanso̞] | [uɾðeˈnanso̞] |
ordenança femenin
- Disposicion de las causas segon l’òrdre, la convenença.
- Prescripcion, reglament fach per una o mai personas qu'an lo drech e poder de lonfar.
- (drech, França) Decision judiciària venent d'una procedura de recors d'urgéncia.
- (drech, istòria) Reglament e acte que fasiá lo rei per l’execucion de las leis o per d'objèctes d’administracion fòra de la matèria d’una lei.
- (legislacion, França) Acte legislatiu realizat pel governament, sota abilitacion del Parlament e ratificat per aquel darrièr.
- (administracion) Avís donat de pagar una cèrta soma, mandat de pagament.
- Causa confòrma a çò qu'es prescrit.
- (medecina) Prescripcion d’un mètge, pel regim de seguir, o pels remèdis de prende.
- (medecina) (per extension) Lo document escrich per que lo mètge ordona quicòm.
Sinonims
- prescripcion (8)
- consulta (8)
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ordenança | ordenanças |
[uɾðeˈnanso] | [uɾðeˈnansos] |
ordenança masculin o femenin
- (militar) Soldat dedicat a la persona d’un oficièr per l’entreten de sos afars personals, de sos armas e de son caval.
Traduccions
Catalan
Etimologia
- De ordenar amb lo sufix -ança.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « ordenança »
Prononciacion
- Oriental: central /urdəˈnasə/ , balear /oɾðəˈnansə/ , /urðəˈnansə/
- Occidental: /oɾðeˈnansa/
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ordenança | ordenances |
ordenança femenin
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ordenança | ordenances |
ordenança masculin o femenin