oficièr

Occitan

Etimologia

Del latin medieval officiarius.

Prononciacion

• [ufi'sjε], /ufi'sjε/

Sillabas

o | fi | sièr (3)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
oficièr	oficièrs
[ufi'sjε]	[ufisjεs]

oficièr masculin

1. La persona que ten un ofici, que complís una carga, qu'ocupa un emplec civil.
   • Oficièr de polícia.
2. (istòria) Servicial d'un ostal nòble s'ocupant de la taula e de l’ofici.
3. persona que, tenent quin que siá grade, exercís lo comandament correspondent al grade, dins l’armada.

Traduccions

alemand: Offizier (de) anglés: officer (en) catalan: oficial (ca) espanhòl: oficial (es)

francés: officier (fr) italian: ufficiale (it) polonés: oficer (pl) portugués: oficial (pt)