mètge
Veire tanben : metge |
Occitan
Etimologia
Del latin medicus.
Prononciacion
lengadocian /ˈmɛt͡ʃe/ , gascon, provençau /ˈmɛd͡ʒe/
- França (Bearn) : escotar « mètge »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
mètge | mètges |
[ˈmɛd͡ʒe] | [ˈmɛd͡ʒes] |
mètge masculin, (equivalent femenin: mètja)
- Persona que ten un diplòma per exercir la medecina qui suènha las patologias, las nafras dels pacients.
- Lo mètge prescriu un remèdi a la pacienta.
Sinonims
Mots aparentats
Variantas dialectalas
- metge (lemosin), (vivaroalpenc)
Traduccions
|
|