- (nom 1) de ordonar
- (nom 2) Ellipsi per oficièr d’ordonança.
- lengadocian, gascon /uɾðuˈnanso̞/, /uɾðuˈnanso̞/
or|do|nan|ça
Nom comun 1
Declinason
|
Dialècte : lengadocian
|
Singular
|
Plural
|
ordonança
|
ordonanças
|
[uɾðuˈnanso̞]
|
[uɾðuˈnanso̞s]
|
ordonança (lengadocian), (gascon) ; femenin
- Disposicion de las causas coma cal, segon la convenéncia.
- Prescripcion, reglament fach per una o de personas qu'an drech e poder de o far.
- (justícia) Decision de justícia qu'acaba cochosament la procedura, que règla una question de procedura, o que presenta un caractèr urgent e provisòri.
- (droit) Reglament e acte que fa venir las decisions de l'administracion (reialas o estatalas) executòrias.
- (droit, França) Acte legislatiu pres pel governament, sota l'abilitacion del parlament e que lo ratifica.
- (comèrci) Òrdre de pagar una soma.
- Quicòm de confòrme a çò qu'es precrich.
- (medecina) Prescripcion d’un mètge, per seguir un regime o per las recèptas de prene.
- (medecina, per extension) Escrich del mètge qu'ordona quicòm.
disposicion de las causas coma cal
|
|
|
|
Nom comun 2
Declinason
|
Dialècte : lengadocian
|
Singular
|
Plural
|
ordonança
|
ordonanças
|
[uɾðuˈnanso̞]
|
[uɾðuˈnanso̞s]
|
ordonança (lengadocian), (gascon) ; femenin
- (militar) Soldat ligat a la persona d'un oficièrs per son servici.
ordonança
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ordonançar
- Segoˋda persona del singular de l'imperatiu´afirmatiu de ordonançar