Occitan

Etimologia

(nom 1) de ordonar
(nom 2) Ellipsi per oficièr d’ordonança.

Prononciacion

lengadocian, gascon /uɾðuˈnanso̞/

Sillabas

or|do|nan|ça

 Nom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
ordonança ordonanças
[uɾðuˈnanso̞] [uɾðuˈnanso̞s]

ordonança (lengadocian), (gascon) ; femenin

  1. Disposicion de las causas coma cal, segon la convenéncia.
  2. Prescripcion, reglament fach per una o de personas qu'an drech e poder de o far.
  3. (justícia) Decision de justícia qu'acaba cochosament la procedura, que règla una question de procedura, o que presenta un caractèr urgent e provisòri.
  4. (droit) Reglament e acte que fa venir las decisions de l'administracion (reialas o estatalas) executòrias.
    1. (droit, França) Acte legislatiu pres pel governament, sota l'abilitacion del parlament e que lo ratifica.
  5. (comèrci) Òrdre de pagar una soma.
  6. Quicòm de confòrme a çò qu'es precrich.
  7. (medecina) Prescripcion d’un mètge, per seguir un regime o per las recèptas de prene.
  8. (medecina, per extension) Escrich del mètge qu'ordona quicòm.

Variantas dialectalas

Parents

Traduccions

domèni juridic


disposicion de las causas coma cal


prescripcion medicala


 Nom comun 2

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
ordonança ordonanças
[uɾðuˈnanso̞] [uɾðuˈnanso̞s]

ordonança (lengadocian), (gascon) ; femenin

  1. (militar) Soldat ligat a la persona d'un oficièrs per son servici.

Traduccions

soldat


 Forma de vèrb

ordonança

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ordonançar
  2. Segoˋda persona del singular de l'imperatiu´afirmatiu de ordonançar