eminent
Occitan
Etimologia
- Del latin eminens « s'auçar ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /emiˈnent/
- provençau /emeˈnẽn/
Sillabas
e|mi|nent
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | eminent | eminents |
[emiˈnent] | [emiˈnents] | |
Femenin | eminenta | eminentas |
[emiˈnento̞] | [emiˈnento̞s] |
eminent
- Que s’auça al dessús del nivèl general, en parlant d’un terren.
- Que passa lo nivèl comun, en parlant de las personas e de las causas.
Sinonims
per un terren
per las personas e las causas
Derivats
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
Prononciacion
- /ˈɛmɪnənt/
Sillabas
e|mi|nent
Adjectiu
eminent
Catalan
Etimologia
- Del latin eminens « s'auçar ».
Prononciacion
- Oriental: central /əmiˈnen/ , balear /əmiˈnent/ , /əmiˈnen/
- Occidental: nord-occidental /emiˈnen/ , valencian /emiˈnent/ , /emiˈnen/
Sillabas
e|mi|nent
Adjectiu
eminent masculin o femenin, (plurals: eminents)