enfrànher

Occitan

Etimologia

Del latin infringere.

Prononciacion

AFI: /enfraˈɳe/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « enfrànher »

Vèrb

enfrànher (lengadocian)

1. Violar, transgredir, pas respectar un tractat, una lei, un privilegi, una ordonança, una règla, etc.

Variantas dialectalas

• enfrénher

Traduccions

alemand: anglés: infringe (en) afrikaans: arabi: basc: breton: bulgar: catalan: infringir (ca) chinés: 违犯(wéifàn) (zh) danés: krænke (da) eslovac: eslovèn: espanhòl: infrigir (es) esperanto: francés: enfreindre (fr) grèc: haussà: ebrèu: islandés: ido:

indonesian: islandés: italian: leton: lituanian: neerlandés: norvegian: ongrés: polonés: portugués: infrigir (pt) romanés: încălca (ro) rus: нарушать (ru) sicilian: suedés: turc: ucraïnian: