escafandre
Occitan
Etimologia
- Pel francés scaphandre del grèc ancian σκάφος « barca » e ἀνδρός, genitiu singular de ἀνήρ, «òme».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /eskaˈfanðɾe/
- provençau /eskaˈfãⁿdʀe/
Sillabas
es|ca|fan|dre
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
escafandre | escafandres |
[eskaˈfanðɾe] | [eskaˈfanðɾes] |
escafandre masculin
- (sotada) Mena de vestit ermeticament claus que comunica amb una pompa d'aire e permet a un sotaire de demorar sota l’aiga.
- (per elipsi) Escafandre autonòm, permetent la respiracion independenta de la susfàcia.
- (per analogia, astronautica) Combinason estanca e protectritz que ne se vestisson los espacionautas pendent sa demorança dins l’espaci, o sus la Luna.
Sinonims
per l'espaci
Derivats
Traduccions
dispositiu per demorar sota l'aiga | |
---|---|
|
dispositiu per demorar dins l'espaci | |
---|---|
|
Catalan
Etimologia
- Pel francés scaphandre del grèc ancian σκάφος « barca » e ἀνδρός, genitiu singular de ἀνήρ, «òme».
Prononciacion
- Balearic, Central /əskəˈfandɾə/
- Valencian /eskaˈfandɾe/
Sillabas
es|ca|fan|dre
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
escafandre | escafandres |
[eskaˈfanðɾe] |
escafandre masculin