Occitan

Etimologia

D'escopir amb lo sufix -ilhar.

Prononciacion

/eskupiˈʎa/

Sillabas

es | co | pi | lhar (4)

 Vèrb

escopilhar (gascon)

  1. Escopir un pauc.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Gascon
Infinitiu escopilhar
Gerondiu escopilhant
Participi passat
singular plural
masculin escopilhat escopilhats
femenin escopilhada escopilhadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Present escopilhi escopilhas escopilha escopilham escopilhatz escopilhan
Imperfach escopilhavi escopilhavas escopilhava escopilhàvam escopilhàvatz escopilhavan
Preterit escopilhèi escopilhès escopilhè escopilhèm escopilhètz escopilhèn
Futur escopilharèi escopilharàs escopilharà escopilharam escopilharatz escopilharàn
Condicional escopilharí escopilharés escopilharé escopilharem escopilharetz escopilharén
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Present escopilhi escopilhes escopilhe escopilhem escopilhetz escopilhen
Imperfach escopilhèssi escopilhèsses escopilhèsse escopilhèssem escopilhèssetz escopilhèssen
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu eth
era
nosautes
nosautas
vosautes
vosautas
eths
eras
Afirmatiu escopilha ! escopilhem ! escopilhatz !
Negatiu ne escopilhes pas ! ne escopilhem pas ! ne escopilhetz pas !