Ua horca (1)
Ua horca (2)

Occitan

Etimologia

Del latin fŭrca.

Prononciacion

/ˈhuɾko/

França (Bearn) - Gascon : escotar « horca »

Sillabas

hor | ca (2)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : gascon
Singular Plural
horca horcas
[ˈhuɾko] [ˈhuɾkos]

horca femenin (gascon)

  1. Instrument de tres puas emplegat pel trabalh agricòla.
  2. Instrument en forma de 7 o de T amb lo qual òm penjava los condemnats a mòrt.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Espanhòl

Etimologia

Del latin fŭrca.

Prononciacion

/ˈoɾka/

 Nom comun

horca femenin

  1. Forca.
  2. Poténcia (penjament).

Derivats