indicatiu
Occitan
Etimologia
- Del latin indicativus
Prononciacion
- lengadocian, provençau /indikaˈtiw/
- provençau /ĩⁿdikaˈtiw/
Sillabas
in|di|ca|tiu
Adjectiu
indicatiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | indicatiu | indicatius |
[indikaˈtiw] | [indikaˈtiws] | |
Femenin | indicativa | indicativas |
[indikaˈtiβo̞] | [indikaˈtiβo̞s] |
- Qu'indica, que servís a indicar.
Sinonims
que servís a indicar
Traduccions
|
Nom comun
indicatiu masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
indicatiu | indicatius |
[indikaˈtiw] | [indikaˈtiws] |
- (Conjugason) Mòde de conjugason utilizat mai sovent per descriure un estat o una accion.
- (Audiovisual) Sequéncia sonòra brèva que permet l’identificacion d’una emission regulara.
- (Telecomunicacions) Prefixe d'un operator telefonic correspondent a sa situacion geografica.
Traduccions
gramatica | |
---|---|
|
Catalan
Etimologia
- Del latin indicativus
Prononciacion
- oriental /indikəˈtiw/ , occidental /indikaˈtiw/
Sillabas
in|di|ca|tiu
Nom comun e adjectiu
indicatiu masculin
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | indicatiu | indicatius |
Femenin | indicativa | indicatives |