individú
Occitan
Etimologia
- Del latin individuum « çò qu'es indivisible ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /indiβi'ðy/
- escotar « individú »
- provençau /ĩⁿdivi'dy/
Sillabas
in|di|vi|dú
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| individú | individús |
| [indiβi'ðy] | [indiβi'ðys] |
individú masculin
- (didactica) Entitat autonòma que se pòt pas partejada ni divisada senon perdriá las sieunas caracteristicas.
- (biologia) Cada especimèn vivent (o avent viscut) d'una espècia animala o vegetala, venent d'una sola cellula e menant una existéncia autonòma.
- Persona, èsser uman considerat coma una unitat d'una populacion e per oposicion a la collectivitat.
- (pejoratiu) Persona ordinária, non identificada o volontáriament considerada atal, un tipe.
- (administracion) Persona fisica.
- estatisticas) constituent d'un ensemble (una « populacion »), representat per sa caracteristica estudiada.