especimèn
Occitan
Etimologia
- Del latin specimen.
Prononciacion
- lengadocian /espesiˈmɛn/
- escotar « especimèn »
- provençau /espesiˈmɛ̃ⁿ/
Sillabas
es|pe|ci|mèn
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
especimèn | especimèns |
[espesiˈmɛn] | [espesiˈmɛns] |
especimèn masculin
- Fragment o tròç que dona un idèa del restant.
- Exemplar fòrça representatiu.
Sinonims
Traduccions
|