Occitan

Etimologia

Du latin exemplaris.

Prononciacion

/et͡semˈplaɾ/ (lengadocian), /egzemˈplaʀ/ (provençau) França (Bearn) : escotar « exemplar »

Sillabas

ex|em|plar

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin exemplar exemplars
[et͡semˈplaɾ] [et͡semˈplaɾs]
Femenin exemplara exemplaras
[et͡semˈplaɾo̞] [et͡semˈplaɾo̞s]

exemplar

  1. Que pòt servir d’exemple.
  2. Que pòt servir d’avertiment.
    • Castig exemplar.

Variantas dialectalas

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
exemplar exemplars
[et͡semˈplaɾ] [et͡semˈplaɾs]

exemplar masculin

  1. Cadun dels objèctes reproduchs segon un tipe comun en parlant de libres, gravaduras, medalhas, etc.
  2. Diferents individús de meteissa espècia, animala o vegetala, que se servís coma escapolons dins las colleccions d’istòria naturala.
  3. Çò que pòt servir de modèl.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Du latin exemplaris.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « exemplar »

Prononciacion

Oriental: central /əɡzəmˈplar/, balear /əgzəmˈpla/
Occidental: /egzemˈplaɾ/

Sillabas

ex|em|plar

 Adjectiu

exemplar masculin o femenin (plural: exemplars)

  1. exemplar.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
exemplar exemplars

exemplar masculin

  1. exemplar

Portugués

Etimologia

Du latin exemplaris.

Prononciacion

Portugal /izẽˈplaɾ/

Sillabas

ex|em|plar

 Adjectiu

exemplar masculin o femenin (plural: exemplares)

  1. exemplar.

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
exemplar exemplares

exemplar masculin

  1. exemplar