infirma

Occitan

Etimologia

Manlèu sabentós del latin infirmus

Prononciacion

lengadocian, gascon /inˈfiɾmo̞/, /inˈfiɾmo̞/

Sillabas

in|fir|ma

Nom comun

infirma femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
infirma	infirmas
[inˈfiɾmo̞]	[inˈfiɾmo̞s]

1. Femna que patís d’una infirmitat o d’infirmitats.

Variantas dialectalas

• infierma (procençau)

Sinonims

• estropiada

Traduccions

alemand: Krüppel (de), Invalide (de), Behinderte (de) anglés: handicapped (en), cripple (en) basc: catalan: impedida (ca), baldada (ca), tolida (ca), esguerrada (ca)

espanhòl: inválida (es), tullida (es), discapacitada (es), lisiado (es) francés: infirme (fr) italian: invalida (it), menomata (it), stropia (it) portugués: aleijada (pt), inválida (pt), doenta (pt), deficiente (pt)

Forma d'adjectiu

infirma

1. femenin singular de infirm / infirme.

Forma de vèrb

infirma

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de infirmar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu de infirmar

Francés

Prononciacion

/ɛ̃fiʁma/, /ɛ̃fiʁma/

Sillabas

in|fir|ma

Forma de vèrb

infirma

1. Tresena persona del singular del passat simple de infirmer